Primera conferencia del cicle 'Ciencia i Espiritualitat' organitzat per la Catedra Lluis Santalo d’Aplicacions de la Matematica i amb la col·laboracio de la Casa de Cultura de Girona, a carrec del doctor en Fisica i catedratic de Fisica Teorica a la UAB, Albert Bramon, sobre una nova perspectiva d'entendre la realitat, el mon i l'esser huma a traves de la mecanica quantica
Primera conferencia del cicle 'Ciencia i Espiritualitat' organitzat per la Catedra Lluis Santalo d’Aplicacions de la Matematica i amb la col·laboracio de la Casa de Cultura de Girona, a carrec del doctor en Fisica i catedratic de Fisica Teorica a la UAB, Albert Bramon, sobre una nova perspectiva d'entendre la realitat, el mon i l'esser huma a traves de la mecanica quantica
Introducció i justificacióLa mecanica quantica és la part de la física que s'ocupa de l'estudi del que s'anomena món microscdpic, és a dir: molkcules, Atoms i partícules elementals.Fins a la fi del segle XIX amb la mecanica de Newton i la teoria electromagnktica de Maxwell era suficient per explicar el món.Perb a partir d'aquesta epoca, la necessitat d'explicar nous fenbmens desconeguts fins aleshores (radiació del cos negre, efecte fotoelkctric, ...) dona lloc al naixement del que avui es coneix corn a mechnica quhntica.Als anys vint s'assentaren les bases d'aquesta teoria, i des del principi també sorgí la polemica davant de la seva interpretació.D'un costat, N. Bohr presenta la que hom ha anomenat mechnica quhntica ortodoxa, fortament basada en l'observació empírica i en el concepte de complementarietat.D'un altre, A. Einstein, a través de la presentació de la seva coneguda paradoxa Einstein-Podolski-Rosen (EPR) , presenta una concepció realista local basada en el segiient criteri de realitat: "Si, sense de cap manera destorbar un sistema, podem predir amb certitud (és a dir, amb probabilitat igual a la unitat) el valor d'una quantitat física, aleshores existeix un element de realitat física en correspondencia amb aquesta quantitat física" (Einstein et al., 1935).En la paradoxa EPR, dues partícules en interacció es separen espacialment de mode impertorbat fins a distancies que impossibiliten la seva interacció mútua.Aleshores, una d'elles és sotmesa a mesura.Partint de principis de conservació (p.e. conservació del moment angular) seríem capacos de determinar "sense de cap manera destorbar el sistema" el valor de la dita magnitud en l'altra partícula.Aixb sense cap plantejament probabilista.Aleshores, la mecanica quantica resulta una teoria incompleta.Mentre que N. Bohr es referma en els seus punts de vista, fins i tot accentuant les seves posicions filosbfiques (complementarietat i matisacions -si no negació-del *Guillem Gómez i Blanch (Valencia, 1950) és físic i director del Departament de Qualitat d'ATISAE a Valencia, autor de treballs sobre estadística i metrologia industrial i energia solar.Col.laborador de 1'Escola d'Investigació Operativa de la Universitat de Valencia i membre de la Societat Espanyola de Sistemes Generals.
IntroduccióÉs ben sabut que la mecànica analítica, les arrels de la qual són les lleis de Newton, ens descriu molt acuradament el moviment dels cossos macroscòpics, incloent-hi els cossos astronòmics, sempre que les velocitats i les masses implicades no siguin excessivament grans.En el reialme dels cossos microscòpics (àtoms, molècules, electrons, etc.) la situació és completament diferent; en aquest cas, les lleis de la mecànica, com també les de l'ectromagnetisme, no s'adapten a les observacions experimentals i, per tant, no són apropiades per a la descripció del moviment a escala microscòpica.En aquest context, durant el primer terç del segle xx es desenvolupà una nova mecànica, a la qual Max Born, l'any 1924, va donar el nom de mecànica quàntica, que regeix les lleis del moviment dels cossos microscòpics, però que coincideix amb la mecànica analítica (convertida, ara sí, en mecànica clàssica) quan s'aplica als cossos macroscòpics.Sovint es presenta la mecànica quàntica com un desenvolupament ex novo sobre una base axiomàtica que sembla estar molt poc relacionada amb la mecànica clàssica i altres teories precedents.El plantejament axiomàtic té, certament, els seus avantatges metodològics, però fa passar desapercebut el fet que la teoria quàntica està estretament relacionada amb la mecànica analítica, particularment amb la forma hamiltoniana.La teoria de Bohr de les òrbites electròniques emprà els mètodes hamiltonians quan es descobrí la importància dels sistemes separables en la formulació de les condicions quàntiques de Sommerfeld i Wilson l'any 1916 i en els càlculs sobre l'efecte Stark duts a terme per Epstein el mateix any.La reinterpretació de les lleis quàntiques per Schrödinger, Heisenberg i Dirac també sorgí dels mètodes hamiltonians.El caràcter matricial de les variables canòniques conjugades (q, p) va ser introduït per Heisenberg, Born i Jordan, mentre que Dirac considerà les variables conjugades com a operadors no commutatius.D'altra banda, Schrödinger desenvolupà el punt de vista operacional i, sortint de l'analogia entre l'òptica i la mecànica esta-
"La mecánica cuántica es quizás la teoría física más exitosa de la historia de la humanidad. Esto a pesar de que la estructura de la teoría es tal que, para utilizarla, es necesario introducir observadores externos al sistema de estudio. Esta característica llevó a influyentes creadores de la teoría a la conclusión de que la ciencia debe limitarse a describir lo que se observa y a olvidar la aspiración de construir una imagen completa del mundo. Sin embargo, en este texto mostramos que dicha posición no está justificada y que una mejor respuesta al problema es buscar nueva física que comparta el éxito empírico de la teoría estándar pero que corrija las limitaciones conceptuales. Más aún, presentamos tres alternativas concretas que (hasta cierto punto) logran lo anterior."
sació, en definitiva, d'alleugeriment i de confort amb'el dels actuals i revolucionaris conceptes de complexitat es metode científic.troben en els passatges d'aquest capítol.El segon llibret, titulat 'LLa ment i la materia" va Evidentment, tractar de la consciencia i de les seves ser escrit a partir d'unes conferencies que Schrodinger qualitats comporta parlar de D ~u i de religió.En el pronuncia al Trinity College de Cambridge, l'any 1956.següent capítol, l'autor tsacta com a científic el sempre Sota aquest suggeridor títol, l'autor no adopta una pos-delicat tema del debat entre fe i cienciá -delicat des tura de científic ben provist de recursos que es disposa a del temps de Galileul 0 men~s-amb una subtilesa atacar amb ells un nou problema, sinó que, tot i no obli-exquisida, pero amb una seguretat en el n~etode ben dar els metodes de treball propis de la ciencia, s'aventura propia d'un científic.en temes filosbfics purament especulatius, aportant -El llibre culmina, finalment, amb el plantejament aixb tot el seu bagatge de físic.Aquest treball declarat del problema latent a tot el text: la relació presenta, dones, en rnolts casos un caracter premoni-entre'l'observador i el món observat.Un problema gens tori, ja que significa un pas previ al desenvolupament trivial en física quhtica, ja que la sobrepassa. 1 un procientífic de moltes qüestions fins fa poc inatacables.Si blema que Schrodinger revela en tota la seva nuesa.ara podem estudiar els processos de comprensió o po-Amb aquest final comprovem, doncs, que la intenció dem imaginar ja els mecanismes que creen el sentit del inicial de submergir-se en filosofia no era gratuita: res-"jo" -amb l'ajut de les novíssimes ciencies del caos i ponia a unes necessitats que la nova física ha plantejat, la matematica que porten aparellades-6s gracies al oferint nous problemes, pero aportant noves relacion .lúcid treball de precursors com Schrodinger que gosaren interdisci~linars.Que SemPre són d'agrairposar-se, tot i no disposar dels instruments adients, on no els demanaven.Josep Carnpma Temes com la consciencia, l'aprenentatge, la unitac o pluralitat de 'les consciencies -de l'anima?-, o la religió són tractats sense cap complex d'inferioritat ni - cal agrair-ho-de superioritat.Partint del problema de la base física de la consciencia, l'autor descabdella el fil que el portara a considerar el fenomen de l'aprenentatge: