El dimoni de Maxwell és el resultat d'un experiment mental que va proposar el físic escocès James Clerk Maxwell (1831-1879), que si es complís amenaçaria la validesa de la segona llei de la termodinàmica. Segons aquest experiment, seria possible la transmissió de calor d'un cos a un altre de més calent sense cap altre canvi. S'hi ex- posen diverses solucions, que van des de la interacció entre la mesura i el sistema mesurat, fins a la teoria de la informació. Aquest article, originalment escrit en anglès, va rebre una menció especial en el Second Year Essay Prize (2008- 09) del Departament de Física de l'Imperial College. La traducció al català és del propi autor.
El dimoni de Maxwell és el resultat d'un experiment mental que va proposar el físic escocès James Clerk Maxwell (1831-1879), que si es complís amenaçaria la validesa de la segona llei de la termodinàmica. Segons aquest experiment, seria possible la transmissió de calor d'un cos a un altre de més calent sense cap altre canvi. S'hi ex- posen diverses solucions, que van des de la interacció entre la mesura i el sistema mesurat, fins a la teoria de la informació. Aquest article, originalment escrit en anglès, va rebre una menció especial en el Second Year Essay Prize (2008- 09) del Departament de Física de l'Imperial College. La traducció al català és del propi autor.
Introducció i justificacióLa mecanica quantica és la part de la física que s'ocupa de l'estudi del que s'anomena món microscdpic, és a dir: molkcules, Atoms i partícules elementals.Fins a la fi del segle XIX amb la mecanica de Newton i la teoria electromagnktica de Maxwell era suficient per explicar el món.Perb a partir d'aquesta epoca, la necessitat d'explicar nous fenbmens desconeguts fins aleshores (radiació del cos negre, efecte fotoelkctric, ...) dona lloc al naixement del que avui es coneix corn a mechnica quhntica.Als anys vint s'assentaren les bases d'aquesta teoria, i des del principi també sorgí la polemica davant de la seva interpretació.D'un costat, N. Bohr presenta la que hom ha anomenat mechnica quhntica ortodoxa, fortament basada en l'observació empírica i en el concepte de complementarietat.D'un altre, A. Einstein, a través de la presentació de la seva coneguda paradoxa Einstein-Podolski-Rosen (EPR) , presenta una concepció realista local basada en el segiient criteri de realitat: "Si, sense de cap manera destorbar un sistema, podem predir amb certitud (és a dir, amb probabilitat igual a la unitat) el valor d'una quantitat física, aleshores existeix un element de realitat física en correspondencia amb aquesta quantitat física" (Einstein et al., 1935).En la paradoxa EPR, dues partícules en interacció es separen espacialment de mode impertorbat fins a distancies que impossibiliten la seva interacció mútua.Aleshores, una d'elles és sotmesa a mesura.Partint de principis de conservació (p.e. conservació del moment angular) seríem capacos de determinar "sense de cap manera destorbar el sistema" el valor de la dita magnitud en l'altra partícula.Aixb sense cap plantejament probabilista.Aleshores, la mecanica quantica resulta una teoria incompleta.Mentre que N. Bohr es referma en els seus punts de vista, fins i tot accentuant les seves posicions filosbfiques (complementarietat i matisacions -si no negació-del *Guillem Gómez i Blanch (Valencia, 1950) és físic i director del Departament de Qualitat d'ATISAE a Valencia, autor de treballs sobre estadística i metrologia industrial i energia solar.Col.laborador de 1'Escola d'Investigació Operativa de la Universitat de Valencia i membre de la Societat Espanyola de Sistemes Generals.
IntroduccióEncara que ningú no dubta dels èxits espectaculars de la mecànica quàntica (MQ) a l'hora de donar compte d'una amplíssima varietat de resultats experimentals, no tothom està d'acord en la interpretació que cal donar al seu formulisme o en les possibilitats que constitueixi, a llarg termini, la teoria denitiva.A la llista dels detractors de l'ortodòxia quàntica, guren, entre d'altres, noms tan distingits com els de Karl Popper, Albert Einstein i David Bohm, a qui devem una sèrie d'experiments, tot sovint en versió idealitzada, que pretenen posar a prova aspectes interpretatius o la mateixa validesa de l'esmentada teoria quàntica.L'objectiu d'aquest treball és el de continuar en aquesta línia, analitzant un nou test idealitzat en què conueixen idees inicialment aportades per aquests tres reconeguts pensadors.L'any 1934, Popper va publicar una primera versió (Popper, 1934) del que, amb el temps, va acabar sent la proposta d'experiment, molt més precisa i ben formulada pel mateix autor (Popper, 1982(Popper, , 1987)), que després descriurem i, més endavant encara, modicarem en un intent de millorar-la.Es tracta, en l'opinió de Popper, d'un test crucial.És a dir, d'un test capaç de discriminar inequívocament entre dues interpretacions oposades de la MQ pel que fa, sobretot, a l'origen merament estadístic de les seves prediccions i al paper que hi té la informació que es pot tenir sobre el sistema en estudi.El test confronta, doncs, dues interpretacions
sació, en definitiva, d'alleugeriment i de confort amb'el dels actuals i revolucionaris conceptes de complexitat es metode científic.troben en els passatges d'aquest capítol.El segon llibret, titulat 'LLa ment i la materia" va Evidentment, tractar de la consciencia i de les seves ser escrit a partir d'unes conferencies que Schrodinger qualitats comporta parlar de D ~u i de religió.En el pronuncia al Trinity College de Cambridge, l'any 1956.següent capítol, l'autor tsacta com a científic el sempre Sota aquest suggeridor títol, l'autor no adopta una pos-delicat tema del debat entre fe i cienciá -delicat des tura de científic ben provist de recursos que es disposa a del temps de Galileul 0 men~s-amb una subtilesa atacar amb ells un nou problema, sinó que, tot i no obli-exquisida, pero amb una seguretat en el n~etode ben dar els metodes de treball propis de la ciencia, s'aventura propia d'un científic.en temes filosbfics purament especulatius, aportant -El llibre culmina, finalment, amb el plantejament aixb tot el seu bagatge de físic.Aquest treball declarat del problema latent a tot el text: la relació presenta, dones, en rnolts casos un caracter premoni-entre'l'observador i el món observat.Un problema gens tori, ja que significa un pas previ al desenvolupament trivial en física quhtica, ja que la sobrepassa. 1 un procientífic de moltes qüestions fins fa poc inatacables.Si blema que Schrodinger revela en tota la seva nuesa.ara podem estudiar els processos de comprensió o po-Amb aquest final comprovem, doncs, que la intenció dem imaginar ja els mecanismes que creen el sentit del inicial de submergir-se en filosofia no era gratuita: res-"jo" -amb l'ajut de les novíssimes ciencies del caos i ponia a unes necessitats que la nova física ha plantejat, la matematica que porten aparellades-6s gracies al oferint nous problemes, pero aportant noves relacion .lúcid treball de precursors com Schrodinger que gosaren interdisci~linars.Que SemPre són d'agrairposar-se, tot i no disposar dels instruments adients, on no els demanaven.Josep Carnpma Temes com la consciencia, l'aprenentatge, la unitac o pluralitat de 'les consciencies -de l'anima?-, o la religió són tractats sense cap complex d'inferioritat ni - cal agrair-ho-de superioritat.Partint del problema de la base física de la consciencia, l'autor descabdella el fil que el portara a considerar el fenomen de l'aprenentatge:
L'experiment d'Stern-Gerlach (SG) és considerat un dels més importants de la història de la teoria quàntica, i sovint s'utilitza en llibres de text de Mecànica Quàntica per il·lustrar el concepte d'espín i, fins i tot, els postulats de la teoria. Aquest ús didàctic tan estès ha fet que moltes vegades es confongui el rol que l'SG va jugar en el desenvolupament de la teoria quàntica: no és rar trobar fonts que afirmen que els resultats de l'SG es van rebre amb estupefacció o que van comportar el descobriment de l'espín.\n\n\t\t\t\t Si busquem estudis historiogràfics sobre aquest episodi tan important, ens trobarem davant d'una mancança completa de fonts especialitzades. La majoria de publicacions contenen poc més que algunes anècdotes entorn de l'experiment i algunes fins i tot perpetuen les interpretacions incorrectes que hem esmentat. Segurament l'únic estudi historiogràfic complet de l'experiment d'SG es pot trobar a la recent tesi de Wolfgang Trageser (“L'efecte Stern-Gerlach. Gènesi, desenvolupament i reconstrucció d'un dels experiments fonamentals de la teoria quàntica entre 1916 i 1926” —en alemany), presentada el 2011 a la Johann Wolfgang Goethe–Universität a Frankfurt am Main. L'autor tracta en detall el treball experimental d'Otto Stern i Walther Gerlach, però passa per sobre els comentaris sobre la motivació teòrica de l'experiment, així com les seves conseqüències teòriques.\n\n\t\t\t\t Analitzant en detall el context teòric que envoltava l'SG, intentarem recuperar la interpretació correcta del seu rol en el desenvolupament de la teoria quàntica; no ens ha de sorprendre trobar un relat completament nou amb importants conseqüències en l'àmbit didàctic. \n\n\t\t\t\t En aquesta tesi comencem revisant l'estat de la qüestió de la Teoria Quàntica Antiga (TQA) durant la dècada dels 1910, posant especial èmfasi en les teories de Niels Bohr i Arnold Sommerfeld. És important tenir clars els principis fonamentals d'aquesta teoria per interpretar correctament l'SG.\n\n\t\t\t\t Traçant les motivacions que van portar a l'experiment, estudiem l'efecte Zeeman i la quantització espacial. L'efecte Zeeman es pot considerar una de les principals guies dels desenvolupaments portats a terme per Bohr i Sommerfeld durant la construcció de les seves respectives teories. Precisament, una d'aquestes hipòtesis teòriques destinades a expilcar parcialment l'efecte Zeeman és la quantització espacial, proposada per Sommerfeld a mitjans 1916 i que ràpidament va ser adoptada per Bohr i incorporada a la teoria.\n\n\t\t\t\t La conveniència d'aquesta hipòtesi, però, va ser posada en dubte en repetides ocasions, i algunes de les seves prediccions experimentals no podien ser verificades. És per això que el 1921 Stern va proposar un dràstic experiment per confirmar-la (o falsar-la) d'una vegada per totes. Amb l'ajuda de Gerlach, els dos físics van trigar gairebé un any a obtenir el resultat buscat, confirmant la quantització espacial i aportant també un cert artibtratge a certs debats que s'havien establert entre Bohr i Sommerfeld sobre el nombre d'orientacions que podia atènyer un àtom immers en un camp magnètic. Malgrat aquest experiment, l'experiment d'Stern-Gerlach, sovint es postula com una pedra angular de la TQA, topem amb una contradicció històrica quan estudiem les seves conseqüències històriques. L'única reacció significativa és un article d'Einstein i Ehrenfest que posava de manifest les immenses contradiccions amb què topava la teoria si s'intentava fer un càlcul acurat de les observacions d'Stern i Gerlach. \n\n\t\t\t\t Malgrat el caire catastròfic d'aquest article, la seva publicació va obtenir una minsa resposta: breus discussions es van establir entre els dos autors i Bohr, Smekal, Born i Heisenberg. En cap es es pot considerar, però, que aquesta problemàtica s'incorporés a la naixent crisi que la TQA va patir durant el 1923–1924.
Fa més d'un segle els físics de tot el món desenvolupaven una teoria per descriure comportaments estranys recentment descobertes d'alguns sistemes físics, això marca el naixement de la Teoria Quàntica. Algunes dècades més tard, la idea revolucionària de separar la informació de la seva companyia física va conduir a l'establiment de la Teoria de la Informació. Aquests al principi es van unir les teories independents en les últimes dècades del segle anterior deixant-nos de Teoria de la Informació Quàntica. Aquesta tesi explorarà una intersecció entre matemàtiques, física i informàtica, tractant d'aclarir l'entrellaçat de l'anterior. Tot seguit, es van establir els resultats que es van establir durant els anys d'estudis que van dur a aquest treball. La pregunta plantejada en el títol no es respondrà plenament ja que pot ser massa aviat per donar una resposta definitiva a aquesta àmplia pregunta.