El temps és diferent de qualsevol altra magnitud física dins de la mecànica quàntica, i el seu tractament com a observable és complex. En experiments de fotònica és comú ignorar aquestes complexitats, sense un rerefons teòric clar que ho justifiqui. Per aclarir aquest aparent misteri, aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar un marc teòric temporal i rigorós en un sistema fotònic d’una partícula en una dimensió. Una base temporal vàlida, un POVM covariant i l’observable temporal associat han sigut construïts sota condicions clares, restringint el subespai a només k ≥ 0. El marc teòric desenvolupat ha sigut ampliat per incloure time-bins i aplicat a la mesura de temps en parells de fotons generats per SPDC. Aquest projecte proporciona una base rigorosa per a la mesura del temps en òptica quàntica i aclareix les suposicions implícites en pràctiques experimentals comunes. També estableix les bases per a generalitzacions i aplicacions futures.