Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Log inSign up
Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Blog
Job Board
Q3AS

© 2026 Aqora Quantum S.A.S.

TermsPrivacyLegal Notice

Implementation of post-quantum cryptography vs modern cryptography

Alejandro Martínez Torre

Published Jan 26, 2026• 0 citations
OpenAlex

Abstract

En els darrers anys, els ordinadors quàntics han passat de la teoria a la realitat dels primers prototips. Si s’arriben a construir ordinadors quàntics a gran escala, podrien desxifrar la majoria de les comunicacions actuals que utilitzen RSA i corbes el·líptiques. Amb l’objectiu de substituir els sistemes criptogràfics actuals vulnerables als ordinadors quàntics, el NIST, juntament amb altres agències estatals, ha iniciat processos per estandarditzar noves primitives criptogràfiques per a les quals no es coneixen algorismes eficients.

Related papers

Ciberseguretat i vulnerabilitat en les telecomunicacions: Criptografia clàssica vs. criptografia quàntica

Miquel Tarzán

Els diversos avenços en el camp de la física quàntica dels darrers anys han fet que puguem tenir a l’abast, en un futur proper, els ordinadors quàntics. Aquests desenvolupaments tenen una enorme importància per a la criptografia. En aquest treball es dona una introducció a aquests temes: la computació clàssica i la quàntica, la criptografia i els efectes que la computació quàntica té en els seus algoritmes, i la nova criptografia quàntica. Es discuteix com els algoritmes clàssics de la criptografia estan en perill, i com d’altres basats en la física quàntica emergeixen amb un gran potencial per garantir la privacitat de les comunicacions. Paraules clau: física quàntica, comunicacions quàntiques, criptografia, criptografia quàntica,algoritme BB84.

Compàs d amalgama•Sep 17, 2021•0 citations

Supremacia quàntica: el final de la seguretat clàssica?

Elena Garrigós Candela

[CA] La computació quàntica pretén donar un gir a tota la computació tal i como la coneixem. En els últims anys s’han realitzat grans avanços que inclús han aconseguit el desenvolupament de llenguatges d’alt nivell per a aquestes revolucionàries computadores. Aquestes revolucionàries arquitectures faciliten la solució de determinats tipus de problemes com la factorització de nombres enters, el logaritme discret o el logaritme discret de curva elíptica, entre altres, que són la base dels algoritmes criptogràfics actuals. Llavors, a pesar de què encara no existeixen computadores quàntiques tan potents com per a trencar les claus generades pels algoritmes criptogràfics actuals, s’està treballant ja en la criptografia postquàntica per a assegurar que els futurs algoritmes criptogràfics siguen robustos per afrontar possibles atacs quàntics en el futur. D’altra banda, hi ha una forta postura que assegura que mai s’aconseguirà construir una computadora quàntica competent. No obstant, la major part del esforç dedicat a la computació quàntica s’invirteix en desenvolupar mètodes de tolerància quàntica a fallades. En aquest treball es donarà a conèixer les bases de la computació quàntica, es presentaran diversos llenguatges quàntics d’alt nivell i les plataformes de simul·lació existents, i es realitzaran experiments per a determinar la capacitat de les computadores quàntiques actuals per a trencar l’encriptació RSA mitjançant l’algoritme quàntic de factorització Shor, analitzant així quánt prop- o lluny -queda la revolució computacional en termes de seguretat, i debatint -en contraposició- si en volta de parlar de supremacia quàntica hauríem de parlar d’utopia quàntica.

•Sep 5, 2022•0 citations

La revolució quàntica a Catalunya

Alberto Muñoz de las Heras

La darrera dècada ha estat testimoni d'una revolució tecnològica sense precedents, però els seus fruits encara trigaran a arribar al gran públic.Em refereixo al desenvolupament dels primers prototips d'ordinadors quàntics, la majoria dels quals han estat construïts per empreses privades nordamericanes, amb algunes poques excepcions a la Xina i Europa.Aquest nou tipus d'ordinador fa els càlculs utilitzant les lleis de la mecànica quàntica, és a dir, la teoria física que descriu el comportament de les partícules microscòpiques, com àtoms i molècules, que formen tota la matèria.Per aquest motiu es pensa que els ordinadors quàntics seran molt més potents que els clàssics i podran realitzar en una fracció de segon tasques que per a un ordinador normal requeririen milions d'anys.No obstant això, els ordinadors quàntics disponibles actualment són molt fràgils i de mida petita, per la qual cosa encara no han assolit tot el seu potencial.A Europa, hi ha poques empreses que hagin construït o que es trobin en condicions de construir ordinadors quàntics, i encara menys les universitats o institucions públiques que estan immerses en aquesta cursa.A Catalunya, s'ha anunciat recentment que el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC, segons les sigles en anglès) disposarà del primer ordinador quàntic del sud d'Europa.Això podria situar el nostre país a l'avantguarda de la recerca en aquest àmbit.En els darrers anys, la computació quàntica ha suscitat un gran interès tant per part del sector públic (universitats i institucions estatals de recerca) com del sector privat, i ha generat tot un ecosistema en què gegants tecnològics com Google o Amazon conviuen amb empreses de petit format o fins i tot start-ups que desenvolupen algoritmes i maquinari.Darrere d'aquest boom de la computació quàntica hi ha les grans expectatives que la societat ha posat en aquesta nova tecnologia.Per exemple, hi ha algoritmes que, si s'implementessin en un ordinador quàntic, permetrien descompondre nombres en nombres primers (vegeu la nota 1) en molt menys temps del que necessita un ordinador normal, inclosos els superordinadors més potents.Això pot semblar abstracte, però els sistemes de criptografia que utilitzen els bancs per protegir les transaccions entre comptes corrents es basen en la generació de nombres aleatoris molt grans per després descompondre'ls en factors primers.Un ordinador quàntic podria desxifrar ràpidament aquestes claus i finestra a l'actualitat

•Jan 1, 2023•0 citations

Quantum computing and post-quantum cryptography: Quantum computing and postquantum cryptography

Ernesto Dominguez Fiallo, Almeida Echevarria Daymé, Ramses Rodríguez Aulet

Los avances en el campo de la computación cuántica obligan a desarrollar e implementar algoritmos criptográficos resistentes a ataques en ordenadores cuánticos (criptografía pos-cuántica) de forma urgente. La seguridad de los criptosistemas asimétricos actuales se basa en la dificultad de factorizar números enterosgrandes o resolver problemas de logaritmos discretos. Sin embargo, estos problemas matemáticos se puedenresolver en tiempo polinomial (eficientemente) usando ordenadores cuánticos. En respuesta, se realiza una intensa investigación sobre la criptografía pos-cuántica. Esta ciencia es el estudio de los esquemas criptográficos que serían seguros contra los adversarios que tienen computadoras cuánticas y clásicas y que a su vez pueden implementarse sin cambios drásticos en las redes y protocolos de comunicación existentes. Este artículo ofrece una descripción general del estado del arte de los esquemas asimétricos alternativos que tienen la capacidad de resistir ataques en ordenadores cuánticos y considera sus principales características.

Revista Cubana de Ciencias Informáticas•Nov 2, 2022•0 citations

Postquantum cryptography, algorithms and impact

Darío Pérez Martín

La aparición de la computación cuántica plantea una amenaza directa sobre los sistemas criptográficos actualmente desplegados, poniendo en riesgo la confidencialidad y autenticidad de la información. En tal contexto, la criptografía postcuántica surge como una alternativa diseñada para resistir ataques basados en ordenadores cuánticos, empleando como base problemas matemáticos considerados intratables incluso para este escenario. El objetivo de este trabajo es evaluar la viabilidad práctica de los algoritmos criptográficos de tipo postcuántico propuestos por el proceso de estandarización del NIST, comparándolos con algoritmos clásicos muy conocidos. Con tal fin, se ha llevado a cabo un análisis teórico del estado del arte y un estudio experimental basado en microbenchmarks criptográficos y pruebas sobre el protocolo TLS 1.3, usando implementaciones reales y plataformas hardware heterogéneas. La metodología empleada permite estudiar métricas relevantes como tiempos de ejecución, latencias o escalabilidad, tanto en operaciones atómicas como en escenarios de comunicación más amplios. Los resultados muestran que los algoritmos basados en retículos, como ML-KEM y ML-DSA, ofrecen un rendimiento competitivo frente a algoritmos clásicos con nivel de seguridad equivalente, de manera especial en hardware moderno. No obstante se observa un impacto significativo en dispositivos con recursos limitados y en el proceso de handshake TLS. Se concluye que este trabajo demuestra que la criptografía postcuántica es técnicamente viable en numerosos entornos reales, aunque su adopción debe abordarse de forma progresiva y contextualizada, considerando las limitaciones físicas y requisitos de cada sistema.

•Jan 9, 2026•0 citations

Scattering Amplitude Calculation in QCD: a Quantum Computing Perspective

Andreu Moll Morera

Les amplituds de dispersió són objectes matemàtics que estan al darrere de magnituds físicament importants, com ara les seccions eficaces i les taxes de decaiment, les quals estan involucrades en gairebé totes les col·lisions de partícules elementals com les perseguides al Gran Col·lissionador de Partícules del CERN. En l’àmbit de la Cromodinàmica Quàntica (QCD), les amplituds de dispersió de gluons es calculen avui dia en ordinadors clàssics; tanmateix, el nombre de termes involucrats en la seva expansió en sèrie pertorbativa escala exponencialment amb el nombre de gluons del procés i, per tant, es requereixen noves maneres de realitzar aquests càlculs. Els ordinadors quàntics són una elecció natural a considerar i en aquesta tesi revisem les propostes més actuals per a la computació quàntica d’amplituds de dispersió en QCD. A més, investiguem dos possibles enfocaments dirigits a generar els termes de l’expansió de l’amplitud sense calcular explícitament tots els diagrames de Feynman. En el primer enfocament, construïm tots els termes rellevants reformulant el problema com un Problema de Subgrup Ocult, mentre que en el segon, tot i que encara prematur, es construeix la sèrie multiplicant acuradament un terme de referència pels factors adequats. Les conclusions són que encara no existeixen algoritmes quàntics utilitzables per a aquesta finalitat i demostrem que l’enfocament de Grups no és viable sota la hipòtesi inicial escollida en aquest treball. Tanmateix, les idees presentades en aquesta tesi podrien conduir en el futur a algoritmes quàntics que superin els seus equivalents clàssics.

•May 21, 2026•0 citations
En els darrers anys, els ordinadors quàntics han passat de la teoria a la realitat dels primers prototips. Si s’arriben a construir ordinadors quàntics a gran escala, podrien desxifrar la majoria de les comunicacions actuals que utilitzen RSA i corbes el·líptiques. Amb l’objectiu de substituir els sistemes criptogràfics actuals vulnerables als ordinadors quàntics, el NIST, juntament amb altres agències estatals, ha iniciat processos per estandarditzar noves primitives criptogràfiques per a les quals no es coneixen algorismes eficients.
Els diversos avenços en el camp de la física quàntica dels darrers anys han fet que puguem tenir a l’abast, en un futur proper, els ordinadors quàntics. Aquests desenvolupaments tenen una enorme importància per a la criptografia. En aquest treball es dona una introducció a aquests temes: la computació clàssica i la quàntica, la criptografia i els efectes que la computació quàntica té en els seus algoritmes, i la nova criptografia quàntica. Es discuteix com els algoritmes clàssics de la criptografia estan en perill, i com d’altres basats en la física quàntica emergeixen amb un gran potencial per garantir la privacitat de les comunicacions. Paraules clau: física quàntica, comunicacions quàntiques, criptografia, criptografia quàntica,algoritme BB84.
[CA] La computació quàntica pretén donar un gir a tota la computació tal i como la coneixem. En els últims anys s’han realitzat grans avanços que inclús han aconseguit el desenvolupament de llenguatges d’alt nivell per a aquestes revolucionàries computadores. Aquestes revolucionàries arquitectures faciliten la solució de determinats tipus de problemes com la factorització de nombres enters, el logaritme discret o el logaritme discret de curva elíptica, entre altres, que són la base dels algoritmes criptogràfics actuals. Llavors, a pesar de què encara no existeixen computadores quàntiques tan potents com per a trencar les claus generades pels algoritmes criptogràfics actuals, s’està treballant ja en la criptografia postquàntica per a assegurar que els futurs algoritmes criptogràfics siguen robustos per afrontar possibles atacs quàntics en el futur. D’altra banda, hi ha una forta postura que assegura que mai s’aconseguirà construir una computadora quàntica competent. No obstant, la major part del esforç dedicat a la computació quàntica s’invirteix en desenvolupar mètodes de tolerància quàntica a fallades. En aquest treball es donarà a conèixer les bases de la computació quàntica, es presentaran diversos llenguatges quàntics d’alt nivell i les plataformes de simul·lació existents, i es realitzaran experiments per a determinar la capacitat de les computadores quàntiques actuals per a trencar l’encriptació RSA mitjançant l’algoritme quàntic de factorització Shor, analitzant així quánt prop- o lluny -queda la revolució computacional en termes de seguretat, i debatint -en contraposició- si en volta de parlar de supremacia quàntica hauríem de parlar d’utopia quàntica.
La darrera dècada ha estat testimoni d'una revolució tecnològica sense precedents, però els seus fruits encara trigaran a arribar al gran públic.Em refereixo al desenvolupament dels primers prototips d'ordinadors quàntics, la majoria dels quals han estat construïts per empreses privades nordamericanes, amb algunes poques excepcions a la Xina i Europa.Aquest nou tipus d'ordinador fa els càlculs utilitzant les lleis de la mecànica quàntica, és a dir, la teoria física que descriu el comportament de les partícules microscòpiques, com àtoms i molècules, que formen tota la matèria.Per aquest motiu es pensa que els ordinadors quàntics seran molt més potents que els clàssics i podran realitzar en una fracció de segon tasques que per a un ordinador normal requeririen milions d'anys.No obstant això, els ordinadors quàntics disponibles actualment són molt fràgils i de mida petita, per la qual cosa encara no han assolit tot el seu potencial.A Europa, hi ha poques empreses que hagin construït o que es trobin en condicions de construir ordinadors quàntics, i encara menys les universitats o institucions públiques que estan immerses en aquesta cursa.A Catalunya, s'ha anunciat recentment que el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC, segons les sigles en anglès) disposarà del primer ordinador quàntic del sud d'Europa.Això podria situar el nostre país a l'avantguarda de la recerca en aquest àmbit.En els darrers anys, la computació quàntica ha suscitat un gran interès tant per part del sector públic (universitats i institucions estatals de recerca) com del sector privat, i ha generat tot un ecosistema en què gegants tecnològics com Google o Amazon conviuen amb empreses de petit format o fins i tot start-ups que desenvolupen algoritmes i maquinari.Darrere d'aquest boom de la computació quàntica hi ha les grans expectatives que la societat ha posat en aquesta nova tecnologia.Per exemple, hi ha algoritmes que, si s'implementessin en un ordinador quàntic, permetrien descompondre nombres en nombres primers (vegeu la nota 1) en molt menys temps del que necessita un ordinador normal, inclosos els superordinadors més potents.Això pot semblar abstracte, però els sistemes de criptografia que utilitzen els bancs per protegir les transaccions entre comptes corrents es basen en la generació de nombres aleatoris molt grans per després descompondre'ls en factors primers.Un ordinador quàntic podria desxifrar ràpidament aquestes claus i finestra a l'actualitat
Los avances en el campo de la computación cuántica obligan a desarrollar e implementar algoritmos criptográficos resistentes a ataques en ordenadores cuánticos (criptografía pos-cuántica) de forma urgente. La seguridad de los criptosistemas asimétricos actuales se basa en la dificultad de factorizar números enterosgrandes o resolver problemas de logaritmos discretos. Sin embargo, estos problemas matemáticos se puedenresolver en tiempo polinomial (eficientemente) usando ordenadores cuánticos. En respuesta, se realiza una intensa investigación sobre la criptografía pos-cuántica. Esta ciencia es el estudio de los esquemas criptográficos que serían seguros contra los adversarios que tienen computadoras cuánticas y clásicas y que a su vez pueden implementarse sin cambios drásticos en las redes y protocolos de comunicación existentes. Este artículo ofrece una descripción general del estado del arte de los esquemas asimétricos alternativos que tienen la capacidad de resistir ataques en ordenadores cuánticos y considera sus principales características.
La aparición de la computación cuántica plantea una amenaza directa sobre los sistemas criptográficos actualmente desplegados, poniendo en riesgo la confidencialidad y autenticidad de la información. En tal contexto, la criptografía postcuántica surge como una alternativa diseñada para resistir ataques basados en ordenadores cuánticos, empleando como base problemas matemáticos considerados intratables incluso para este escenario. El objetivo de este trabajo es evaluar la viabilidad práctica de los algoritmos criptográficos de tipo postcuántico propuestos por el proceso de estandarización del NIST, comparándolos con algoritmos clásicos muy conocidos. Con tal fin, se ha llevado a cabo un análisis teórico del estado del arte y un estudio experimental basado en microbenchmarks criptográficos y pruebas sobre el protocolo TLS 1.3, usando implementaciones reales y plataformas hardware heterogéneas. La metodología empleada permite estudiar métricas relevantes como tiempos de ejecución, latencias o escalabilidad, tanto en operaciones atómicas como en escenarios de comunicación más amplios. Los resultados muestran que los algoritmos basados en retículos, como ML-KEM y ML-DSA, ofrecen un rendimiento competitivo frente a algoritmos clásicos con nivel de seguridad equivalente, de manera especial en hardware moderno. No obstante se observa un impacto significativo en dispositivos con recursos limitados y en el proceso de handshake TLS. Se concluye que este trabajo demuestra que la criptografía postcuántica es técnicamente viable en numerosos entornos reales, aunque su adopción debe abordarse de forma progresiva y contextualizada, considerando las limitaciones físicas y requisitos de cada sistema.
Les amplituds de dispersió són objectes matemàtics que estan al darrere de magnituds físicament importants, com ara les seccions eficaces i les taxes de decaiment, les quals estan involucrades en gairebé totes les col·lisions de partícules elementals com les perseguides al Gran Col·lissionador de Partícules del CERN. En l’àmbit de la Cromodinàmica Quàntica (QCD), les amplituds de dispersió de gluons es calculen avui dia en ordinadors clàssics; tanmateix, el nombre de termes involucrats en la seva expansió en sèrie pertorbativa escala exponencialment amb el nombre de gluons del procés i, per tant, es requereixen noves maneres de realitzar aquests càlculs. Els ordinadors quàntics són una elecció natural a considerar i en aquesta tesi revisem les propostes més actuals per a la computació quàntica d’amplituds de dispersió en QCD. A més, investiguem dos possibles enfocaments dirigits a generar els termes de l’expansió de l’amplitud sense calcular explícitament tots els diagrames de Feynman. En el primer enfocament, construïm tots els termes rellevants reformulant el problema com un Problema de Subgrup Ocult, mentre que en el segon, tot i que encara prematur, es construeix la sèrie multiplicant acuradament un terme de referència pels factors adequats. Les conclusions són que encara no existeixen algoritmes quàntics utilitzables per a aquesta finalitat i demostrem que l’enfocament de Grups no és viable sota la hipòtesi inicial escollida en aquest treball. Tanmateix, les idees presentades en aquesta tesi podrien conduir en el futur a algoritmes quàntics que superin els seus equivalents clàssics.