Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Log inSign up
Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Blog
Job Board
Q3AS

© 2026 Aqora Quantum S.A.S.

TermsPrivacyLegal Notice

Nou mètode eficient per simular teories fonamentals de la física de partícules

Alessio Celi

Published Jan 1, 2025• 0 citations
OpenAlex

Abstract

Un treball teòric del grup d'òptica, línia quàntica i atòmica, del Departament de Física habilita la simulació eficient de les teories de gauge, responsables de les interaccions entre les partícules fonamentals, mitjançant ordinadors quàntics.

Related papers

Optimització de funcions d'ona per a l'estat fonamental d'un sistema quàntic de N partícules bosòniques

Sala Juárez, Jordi

Aquest treball s'emmarca en el camp de l'estudi i simulació del comportament de sistemes quàntics complexos, les propietats dels quals vénen dictades per les lleis de la física quàntica. Aquestes juguen un paper fonamental en una varietat de sistemes físics, des de matèria condensada, sistemes superfluids i superconductors, líquids quàntics com l'He a molt baixa temperatura o trampes d'àtoms freds formant condensats de Bose - Einstein. En l'estudi de tots aquests sistemes han adquirit un paper de gran rellevància les tècniques de Quantum Monte Carlo, que es basen en la simulació directa de les partícules que componen el sistema, que es regeixen universalment per l'equació de Schrödinger, que descriu exactament, excepte per efectes relativistes, el comportament quàntic de la matèria. En aquest projecte ens dedicarem a crear una eina que apliqui mètodes estocàstics actuals, i permeti comparar-los amb la nostra implementació d'un mètode molt recent que aconsegueix extreure informació molt precisa del sistema basant-se en postulats de la mecànica quàntica.

•Jun 29, 2020•0 citations

Estanglement and classical correlations in many-body systems

Arturo Sáez

L'estudi de propietats de sistemes quantics formats per moltes particules es inherentment una tasca dificil. De fet, la solucio de problemes classics similars ja es un problema desafiant, encara mes complicat per la naturalesa quantica de les interaccions. Els recursos necessaris per l'estudi d'estats quantics en un espai de Hilbert creix exponencialment amb el nombre de particules. Resultats analitics son restringits a situacions particulars, i els resultats numerics son possibles nomes pera a poques particules. La teoria de la informacio quantica (QIT) proporciona una nova perspectiva per estudiar i explicar conceptes fonamentals de mecanica quantica, aprofitant aquest fenomens per dissenyar noves tecniques pel processat i manipulacio de la informacio. El desenvolupament de la QIT te una connexio directa amb els recents avencos experimental principalment en la interaccio de llum i la materia. Tot i tractar-se d'un camp relativament jove, aquest resultat teorics i experimental ja s'han traduit en aplicacions tecnologiques. La tesi s'ubica enmig de totes aquestes disciplines, actualment un camp de recerca molt fertil. Es centra en l'estudi de hamiltonians locals des de la perspectiva de la QIT, amb resultats en materia condensada. Es centra en metodes numerics per l'estudi de sistemes quantics formats per moltes particules, mostrant com resultats de QIT poden ser emprats en l'estudi de sistemes complexos. Es tracta d'un treball principalment numeric, amb resultats teorics pera a alguns casos particulars. Tot i aixo identifiquem propietats fonamentals dels sistemes quantics que apareixen indistintament en sistemes formats per especies completament diferents, fermions i bosons. Hem explorat les propietats fisiques dels estats termics de sistemes de moltes particules corresponents a situacions amb soroll termic. Estats termics son tipicament presents e escenaris experimentals, pero el seu estudi en llenguatge de la QIT es veu limitat per la dificultat de caracteritzar l' entanglement en estats mescla. Hem presentat un metode constructiu per mostrar la presencia de correlacions quantiques al sistema. A baixes temperatures, la fisica dels sistemes de moltes particules es dominada per les propietats de l'estat fonamental. Els hamiltonians locals poden ser simulats eficientment amb mitjans classics gracies a les propietats de l' entanglement de l'estat fonamental. Mostrem en aquesta tesi com la distancia d'interaccio juga un paper menor en aquest escenari, permetent una simulacio eficient en escenaris mes connectats que l'estandard regim d'interaccio al primers veins. La generalitat d'alguns dels resultats de la tesi permet una extensio directa. La nostra recerca actual es centra en la continuacio d'aquests resultats. Per una banda, la termodinamica quantica es un camp tan ampli que pot ser estes a multiples escenaris, en concret les geometries 2D permeten un millor estudi de la relacio entre lleis d'area i correlacions. Per altra banda, els metodes SDP desenvolupats en la tesi es poden adaptar a diferents problemes quantics, gracies a la seva generalitat basada en l' anticommutacio d'operadors.

•Jan 1, 2010•0 citations

4. La simulation quantique avec des atomes froids

Robin Kaiser, Michèle Leduc, Hélène Perrin

EDP Sciences eBooks•Nov 5, 2020•0 citations

4. La simulation quantique avec des atomes froids

Robin Kaiser, Michèle Leduc, Hélène Perrin

EDP Sciences eBooks•Nov 5, 2020•1 citation

Amb quina rapidesa pot la natura assolir l'equilibri?

Marti Perarnau Llobet, John Calsamiglia

Un nou estudi del Grup d'Informació Quàntica (GIQ) del Departament de Física de la UAB, juntament amb col·laboradors de Viena i de Ginebra, mostra que la mecànica quàntica estableix un límit fonamental a la rapidesa amb què els sistemes físics poden assolir l'equilibri tèrmic.

•Jan 1, 2026•0 citations

New Frontiers in Quantum Computing: Analog Fermionic Simulation, Topological Majorana Zero Modes in Neutral Superfluids, and a Parametric Coupler Design

Diego Garcín De La Llave

Aquesta tesi explora diverses fronteres de la computació quàntica, centrant-se en la simulació quàntica analògica amb xarxes òptiques, el processament topològic d’informació quàntica amb àtoms neutres i el disseny d’acobladors paramètrics per a hardware quàntic superconductor. La primera part desenvolupa i aplica mètodes de control quàntic òptim per a la simulació analògica de models fermiònics en xarxes òptiques. El treball demostra la síntesi de dinàmiques fermiòniques no trivials rellevants per a l’estudi de la superconductivitat d’alta temperatura i la matèria topològica, inclòs el efecte túnel de següent veí, interaccions d’intercanvi d’espí i processos coherents de salt de parelles. La segona part introdueix un marc teòric per realitzar Modes Zero de Majorana en superfluids neutres amb conservació del nombre de partícules implementats en xarxes òptiques. Mitjançant teoria quàntica de camps i anàlisi de grup de renormalització, el treball demostra que un mecanisme d’obertura de gap tipus Anderson–Higgs mediat per cavitats pot estabilitzar Modes Zero de Majorana topològics en cadenes fermiòniques unidimensionals. A partir d’aquesta plataforma, la tesi proposa una codificació de qubit i estudia protocols d’inicialització, lectura i operacions lògiques, culminant en un esquema complet de computació quàntica topològica universal amb àtoms neutres. L’última part estudia acobladors paramètrics per a qubits superconductors capaços d’implementar interaccions XX+YY i ZZ ajustables de manera independent, amb aplicacions tant en computació quàntica digital com analògica. A més, el primer apèndix documenta contribucions d’enginyeria a la construcció d’un computador quàntic d’àtoms neutres contínuament recarregat i de doble espècie. En conjunt, aquests resultats contribueixen al desenvolupament de plataformes escalables de computació quàntica.

•May 22, 2026•0 citations
Aquest treball s'emmarca en el camp de l'estudi i simulació del comportament de sistemes quàntics complexos, les propietats dels quals vénen dictades per les lleis de la física quàntica. Aquestes juguen un paper fonamental en una varietat de sistemes físics, des de matèria condensada, sistemes superfluids i superconductors, líquids quàntics com l'He a molt baixa temperatura o trampes d'àtoms freds formant condensats de Bose - Einstein. En l'estudi de tots aquests sistemes han adquirit un paper de gran rellevància les tècniques de Quantum Monte Carlo, que es basen en la simulació directa de les partícules que componen el sistema, que es regeixen universalment per l'equació de Schrödinger, que descriu exactament, excepte per efectes relativistes, el comportament quàntic de la matèria. En aquest projecte ens dedicarem a crear una eina que apliqui mètodes estocàstics actuals, i permeti comparar-los amb la nostra implementació d'un mètode molt recent que aconsegueix extreure informació molt precisa del sistema basant-se en postulats de la mecànica quàntica.
L'estudi de propietats de sistemes quantics formats per moltes particules es inherentment una tasca dificil. De fet, la solucio de problemes classics similars ja es un problema desafiant, encara mes complicat per la naturalesa quantica de les interaccions. Els recursos necessaris per l'estudi d'estats quantics en un espai de Hilbert creix exponencialment amb el nombre de particules. Resultats analitics son restringits a situacions particulars, i els resultats numerics son possibles nomes pera a poques particules. La teoria de la informacio quantica (QIT) proporciona una nova perspectiva per estudiar i explicar conceptes fonamentals de mecanica quantica, aprofitant aquest fenomens per dissenyar noves tecniques pel processat i manipulacio de la informacio. El desenvolupament de la QIT te una connexio directa amb els recents avencos experimental principalment en la interaccio de llum i la materia. Tot i tractar-se d'un camp relativament jove, aquest resultat teorics i experimental ja s'han traduit en aplicacions tecnologiques. La tesi s'ubica enmig de totes aquestes disciplines, actualment un camp de recerca molt fertil. Es centra en l'estudi de hamiltonians locals des de la perspectiva de la QIT, amb resultats en materia condensada. Es centra en metodes numerics per l'estudi de sistemes quantics formats per moltes particules, mostrant com resultats de QIT poden ser emprats en l'estudi de sistemes complexos. Es tracta d'un treball principalment numeric, amb resultats teorics pera a alguns casos particulars. Tot i aixo identifiquem propietats fonamentals dels sistemes quantics que apareixen indistintament en sistemes formats per especies completament diferents, fermions i bosons. Hem explorat les propietats fisiques dels estats termics de sistemes de moltes particules corresponents a situacions amb soroll termic. Estats termics son tipicament presents e escenaris experimentals, pero el seu estudi en llenguatge de la QIT es veu limitat per la dificultat de caracteritzar l' entanglement en estats mescla. Hem presentat un metode constructiu per mostrar la presencia de correlacions quantiques al sistema. A baixes temperatures, la fisica dels sistemes de moltes particules es dominada per les propietats de l'estat fonamental. Els hamiltonians locals poden ser simulats eficientment amb mitjans classics gracies a les propietats de l' entanglement de l'estat fonamental. Mostrem en aquesta tesi com la distancia d'interaccio juga un paper menor en aquest escenari, permetent una simulacio eficient en escenaris mes connectats que l'estandard regim d'interaccio al primers veins. La generalitat d'alguns dels resultats de la tesi permet una extensio directa. La nostra recerca actual es centra en la continuacio d'aquests resultats. Per una banda, la termodinamica quantica es un camp tan ampli que pot ser estes a multiples escenaris, en concret les geometries 2D permeten un millor estudi de la relacio entre lleis d'area i correlacions. Per altra banda, els metodes SDP desenvolupats en la tesi es poden adaptar a diferents problemes quantics, gracies a la seva generalitat basada en l' anticommutacio d'operadors.
Aquesta tesi explora diverses fronteres de la computació quàntica, centrant-se en la simulació quàntica analògica amb xarxes òptiques, el processament topològic d’informació quàntica amb àtoms neutres i el disseny d’acobladors paramètrics per a hardware quàntic superconductor. La primera part desenvolupa i aplica mètodes de control quàntic òptim per a la simulació analògica de models fermiònics en xarxes òptiques. El treball demostra la síntesi de dinàmiques fermiòniques no trivials rellevants per a l’estudi de la superconductivitat d’alta temperatura i la matèria topològica, inclòs el efecte túnel de següent veí, interaccions d’intercanvi d’espí i processos coherents de salt de parelles. La segona part introdueix un marc teòric per realitzar Modes Zero de Majorana en superfluids neutres amb conservació del nombre de partícules implementats en xarxes òptiques. Mitjançant teoria quàntica de camps i anàlisi de grup de renormalització, el treball demostra que un mecanisme d’obertura de gap tipus Anderson–Higgs mediat per cavitats pot estabilitzar Modes Zero de Majorana topològics en cadenes fermiòniques unidimensionals. A partir d’aquesta plataforma, la tesi proposa una codificació de qubit i estudia protocols d’inicialització, lectura i operacions lògiques, culminant en un esquema complet de computació quàntica topològica universal amb àtoms neutres. L’última part estudia acobladors paramètrics per a qubits superconductors capaços d’implementar interaccions XX+YY i ZZ ajustables de manera independent, amb aplicacions tant en computació quàntica digital com analògica. A més, el primer apèndix documenta contribucions d’enginyeria a la construcció d’un computador quàntic d’àtoms neutres contínuament recarregat i de doble espècie. En conjunt, aquests resultats contribueixen al desenvolupament de plataformes escalables de computació quàntica.