Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Log inSign up
Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Blog
Job Board
Q3AS

© 2026 Aqora Quantum S.A.S.

TermsPrivacyLegal Notice

Processos multifotonics en feixos atomics de 39k

Juan José Fernández Soler

Published Jan 1, 2009• 0 citations
OpenAlex

Abstract

Hem investigat teoricament processos multifotonics en feixos atomics de 39K en tres configuracions diferents: (i) amplificacio multifotonica, (ii) emissio laser multifotonica i (iii) STIRAP multifotonic. Per a les configuracions (i) i (ii), s'ha bastit un model de la interaccio entre dos camps electromagnetics intensos amb estats de polaritzacio fixos i la linia D1 d'una col·leccio d'atoms de potassi per tal de reproduir, tan fidelment com sigui possible, les condicions experimentals en que es van dur a terme uns experiments d'amplificacio i emissio laser relativament recents. Aquest model ha estat deduit usant un formalisme semiclassic, mitjancant la matriu densitat i dins de les aproximacions usuals d'ona rotant, envolupant suaument variant, ona plana i camp uniforme, i te en compte la majoria dels factors fisics rellevants que juguen un paper en els processos d'amplificacio i emissio laser. En particular, s'han tingut en compte tots setze nivells atomics de l'estructura hiperfina de la linia D1, amb llurs corresponents moments dipolars electrics i taxes de relaxacio. El model prediu correctament la posicio i el perfil de les diferents ressonancies amb guany multifotonic observades i la corresponent intensitat de l'emissio laser- i permet identificar-les i caracteritzar-les plenament, aixi com explicar el seu origen, determinant el grau de superposicio o interaccio entre elles. El model tambe es una eina per estudiar la dependencia respecte dels diferents parametres fisics, per explorar comportaments que son dificils d'atenyer experimentalment, com son els efectes d'interferencia entre els diferents camins quantics, i per estudiar la dinamica de l'emissio laser. A mes, considerant rangs de valors mes amplis per als diferents parametres implicats, hem estat capacos d'estudiar processos multifotonics de major ordre amb prou detall com per fer prediccions per a eventuals futurs experiments. Per a la configuracio (iii), s'ha adaptat el mateix model de la primera part, usant camps amb perfil gaussia i un esquema de polaritzacions diferent, per tal d'investigar les possibilitats d'obtenir transferencia adiabatica de poblacio (Stirap) entre els diversos nivells de l'estructura hiperfina de la linia D1 del 39 K atomic. Els processos multifotonics estudiats han estat: (1+1) Raman, (2+2) hiper-Raman i (n+n) hiper- Rayleigh. En tots ells s'ha establert la possibilitat de transferencia de poblacio amb les caracteristiques d'alta eficiencia, selectivitat i baixa poblacio dels nivells intermedis, usant un esquema simple de tan sols dos polsos de llum sequenciats en l'anomenat ordre contra-intuitiu propi del Stirap. S'ha analitzat la no consecucio d'eficiencies que tendeixin al 100% en augmentar l'energia duta pels polsos, i s'ha establert un mecanisme per superar les causes d'aquesta no consecucio basat en l'us de dessintonies estatiques, el qual duu a grans increments de l'eficiencia. Finalment, s'ha dut a terme una analisi dels valors i vectors propis del Hamiltonia del sistema, la qual cosa ha permes caracteritzar les sequencies de transferencies, tant diabatiques com adiabatiques, que determinen l'evolucio temporal del sistema.

Related papers

Trapping and ionising atoms with light: wave and trajectory dynamics of quantum-optical processes

Albert Benseny

La mecànica quàntica va néixer a començaments del segle passat per a explicar fenòmens que els models de l'època no podien explicar. Des de llavors n'han aparegut diferents formalismes i interpretacions, cadascun amb les seves peculiaritats, que permeten proposar solucions diferents a alguns problemes quàntics o ajudar a descriure'n la dinàmica. Al mateix temps, l'estudi de la llum ha seguit de prop el desenvolupament de la teoria quàntica: des del seu inici amb la descripció que va fer Albert Einstein de l'efecte fotoelèctric fins al desenvolupament de les font de llum làser. De fet, la llum làser ha demostrat ser una eina molt útil per a induir, manipular i mesurar el comportament quàntic de la matèria. Per exemple, els làsers han permès el desenvolupament de tècniques per a refredar, capturar i manipular àtoms neutres. Les ones de matèria atòmica en potencials òptics, elèctrics i magnètics s'han utilitzat per a posar a prova els principis de la mecànica quàntica i crear-ne aplicacions en, per exemple, el processat d'informació quàntica o l'atomtrònica, on els àtoms atrapats constitueixen dispositius anàlegs als díodes i transistors electrònics. D'altra banda, durant els últims cinquanta anys la intensitat de les fonts de llum ha experimentat un creixement gairebé exponencial. Aquests desenvolupaments han desafiat la física a trobar una descripció per als processos bàsics en la interacció entre la llum i la matèria, molt més complexos que l'efecte fotoelèctric d'Einstein, provocant fenòmens com la ionització multifotònica o l'emissió de radiació d'harmònics d'ordre alt. El punt de partida d'aquesta tesi és la narració del desenvolupament de la mecànica quàntica, després de la qual presentem els dos formalismes matemàtics de la teoria quàntica que usarem: la interpretació estàndard, que ens permet representar la dinàmica ondulatòria de la matèria, i la de de Broglie-Bohm, on la dinàmica es descriu a partir de trajectòries. La tesi tracta sobre dos sistemes òptics quàntics diferents, és a dir, sobre la interacció de la llum i la matèria a nivell quàntic. El primer sistema que estudiem és la manipulació coherent d'àtoms ultrafreds atrapats en potencials òptics. En particular, estudiem l'anàleg per a àtoms en un potencial amb tres trampes òptiques de la transferència adiabàtica Raman estimulada (STIRAP, de les sigles en anglès) de l'òptica quàntica. Gràcies al formalisme de de Broglie-Bohm, demostrem que la descripció d'aquest transport per a un àtom individual (o un condensat de Bose-Einstein) necessita correccions relativistes en alguns règims de paràmetres corresponents a realitzacions molt lentes del procés. A més, presentem pel cas de múltiples àtoms una tècnica per a transportar trampes buides en una fila de trampes òptiques i dissenyem dispositius atomtrònics per al control del flux d'ones de matèria. El segon sistema que estudiem és la ionització de l'hidrogen mitjançant polsos làser ultraintensos. Usem les trajectòries de de Broglie-Bohm per a obtenir informació sobre la dinàmica i proposar mètodes per a calcular, en un model unidimensional, els espectres de ionització per sobre del llindar i de generació d'harmònics. També estudiem la dinàmica d'ionització d'un àtom d'hidrogen interaccionant amb un feix de llum que porta moment angular orbital mitjançant càlculs tridimensionals, demostrant que és possible transmetre el moment angular orbital de la llum als electrons. Les trajectòries de de Broglie-Bohm de la dinàmica del procés permeten una visualització molt clara de l'absorció de moment angular per part dels electrons.

•Oct 31, 2013•0 citations

Fluctuacions Quàntiques en Cavitats Òptiques No Lineals

Garcia Ferrer, F. Domingo Vicent

Aquesta tesi doctoral tracta sobre alguns aspectes de la generacio de comprimida en cavitats no lineals tipus Kerr. La comprimida es un dels tipus de llum quantica, un tipus de que posseeix propietats relatives a les fluctuacions en els valors esperats dels seus observables de les que no es pot donar compte si no es mitjancant l'us de la teoria quantica de la radiacio. L'estat buit del camp electromagnetic posseeix fluctuacions d'acord amb el principi d'incertitud d'Heisenberg. En aquest context, denominem comprimida a un tipus de radiacio que presenta en algun dels seus observables fluctuacions menors que les corresponents a l'estat buit. Aquest tipus especial de radiacio ha assolit forca importancia per diverses raons. D'una banda, permet anar mes enlla dels limits de la precisio que la mecanica quantica imposa per a les mesures realitzades emprant estats coherents - semblants als camps produits pels lasers -. A mes a mes, cal afegir que una nova area d'aplicacio ha fet creixer l'interes per la comprimida: el camp de la informacio quantica; coincidencia d'interessos ja que compressio de la i entrellacat quantic (entanglement) son dues cares de la mateixa moneda i l'entanglement es l'element fonamental responsable dels avantatges de la informacio quantica respecte de la informacio classica. Donat que l'estudi d'aquest tipus de implica l'analisi quantica cal remarcar que en aquest treball unicament descriurem quanticament la radiacio electromagnetica, pero obviarem la quantitzacio de la materia i de les interaccions a les quals puguera donar lloc. Aixi doncs, si partim d'aquesta descripcio, l'obtencio d'aquesta comprimida exigeix que estiga generada per processos optics no lineals, es a dir, processos l'Hamiltonia dels quals siga no lineal en els operadors creacio i destruccio quantics. La dinamica seguida en la interaccio entre el medi no lineal i el camp electromagnetic aporta graus alts de compressio per alguns valors dels parametres del sistema i dels camps injectats, els punts que anomenem critics i que corresponen als valors per als quals l'evolucio del sistema presenta una bifurcacio o be perque entra en un regim de biestabilitat o be perque s'engega un altre mode del camp electromagnetic. Pel que fa a les interaccions no lineals, tambe poden ser de diversos tipus, pero les de tipus ??²? i les del tipus ??³? son les mes emprades, ja que les interaccions ressonants son frequentment acompanyades de processos d'emissio espontania que devaluen la compressio. En aquesta tesi s'estudien les propietats per a produir comprimida de les cavitats no lineals del tipus ??³? tambe conegudes com cavitats Kerr. Pel que fa a la redaccio d'aquesta tesi, es pot agrupar en dos grans blocs. Per una part, hem dut a terme una contribucio en el domini de les eines matematiques que son necessaries per estudiar aquestos processos. La nostra contribucio, relativa a l'us de les distribucions de quasiprobablitat, apareix dins d'aquesta exposicio. A la segona part de la tesi s'aborden la resta d'aportacions: generacio de amb polaritzacio comprimida en una cavitat Kerr vectorial, obtencio de compressio no critica per trencament espontani de la simetria de rotacio i tambe per trencament espontani de la simetria de polaritzacio. Aquestes dues ultimes contribucions constitueixen exemples particulars d'un mecanisme de generacio de comprimida que ha estat proposat originalment pel nostre grup d'investigacio i tot fa pensar que aquesta tecnica fara possible obtenir nivells de compressio encara millors que els detectats fins aquest moment. El treball es tanca amb una recapitulacio critica dels resultats obtinguts aixi com de les perspectives de futur que s'obren amb la seua cloenda.

•Jul 14, 2011•0 citations

Lasing without population inversion: towards X-ray continuous wave laser emission

J. Mompart, Fernando Silva, Verònica Ahufinger Breton +1 more

Aquest article de revisió se centra en el fenomen de l'emissió làser sense inversió de població en configuracions atòmiques de tres o més nivells en interacció amb un làser de preparació. En primer lloc, es descriu breument l'interès i l'estat actual de la recerca al voltant d'aquest fenomen. A continuació, es descriu amb detall el fonament físic de l'emissió làser sense inversió i així s'analitza aquest fenomen en termes d'interferència quàntica entre els estats atòmics vestits pel làser de preparació. Paral·lelament, s'utilitza el formalisme dels salts quàntics per introduir coeficients B d'Einstein generalitzats per a l'emissió estimulada i l'absorció en aquests esquemes i com a consequència, l'emissió làser sense inversió de població s'explica en termes d'una no-reciprocitat en els coeficients per a l'emissió estimulada i l'absorció. Així mateix, aquest formalisme permet analitzar l'emissió làser sense inversió en termes de l'efecte Zenó quàntic. A més a més, s'investiguen alguns problemes concrets dels làsers sense inversió de població com, per exemple i l'emissió làser sense inversió amb un camp làser de preparació de freqüència menor que la del generat sense inversió, l'emissió làser sense inversió en absència d'un camp de preparació extern i la transparència induïda electromagnèticament com a pas previ per a l'amplificació sense inversió. Finalment, s'exploren alguns aspectes particulars de la dinàmica d'aquests làsers com són l'emissió làser sense inversió en règim autopolsant o la generació de polsos gegants de llum làser.

Contributions to science•Jan 1, 2000•0 citations

Creació de molècules amb àtoms ultrafreds i làsers ultraràpids

J. Gil Mur

Diversos progressos experimentals aconseguits en els darrers anys han permès d'observar cada vegada amb més detall alguns dels processos físics que ocorren a escales atòmiques i moleculars, per a la comprensió dels quals les lleis de la mecànica quàntica són fonamentals. Ara, una nova ruta s'està obrint encaminada al control d'aquests processos. En aquest article pretenem donar una introducció en aquest tema centrada en el cas particular de la creació de molècules diatòmiques a partir d'àtoms ultrafreds mitjançant polsos làser ultracurts.

Revista de física•Jan 1, 2008•0 citations

Subradiant states in subwavelength atomic arrays for quantum metrology

Zafra Bono, Diego

Les xarxes atòmiques ordenades amb espaiat menor que la longitud d'ona han sorgit com a plataformes prometedores en òptica quàntica per la seua capacitat de donar lloc a estats superradiants i subradiants. Tot i que els estats subradiants són díficilment accessibles, ja que no interaccionen amb la llum que es propaga, explorem les seues aplicacions en metrologia quàntica motivades per la seua estreta amplada de línia. Comencem amb una ampla introducció als conceptes d'òptica quàntica i l'emissió col·lectiva en xarxes atòmiques ordenades, seguit d'una anàlisi de com les pertorbacions externes (camps elèctrics clàssics i desplaçament cap al roig gravitatori) afecten les energies i els temps de vida de la xarxa atòmica. A partir d'aquesta base, proposem un protocol per utilitzar estats subradiants per a la detecció, basat en la transmitància de la xarxa. Més concretament, mostrem com aquesta mateixa configuració es pot utilitzar com a rellotge atòmic, per detectar canvis de freqüència en els àtoms globals o dependents de l'espai (causats per camps electromagnètics o desplaçament cap al roig gravitatori, per exemple), i per quantificar les posicions dels àtoms. La nostra idea és innovadora perquè aprofita les interaccions col·lectives entre àtoms i la subradiància per millorar la sensibilitat, en lloc de considerar els àtoms independents. A més, la magnitud mesurada és la transmitància de la xarxa, en contrast amb la fluorescència que és més àmpliament utilitzada. Aquests resultats demostren el potencial dels estats subradiants en xarxes d'àtoms ultrafreds per a metrologia quàntica.

•May 29, 2025•0 citations

Spatial adiabatic passage: light, sound and matter waves

Ricard Menchon-Enrich

El naixement de la Mecanica Quantica va proporcionar el marc teoric que permetia poder explicar fenomens previament observats experimentalment, com ara la radiacio del cos negre, l'efecte fotoelectric o les linies espectrals de gasos atomics, i tambe va permetre entendre millor aspectes fonamentals relacionats amb la dualitat ona-particula i la interaccio entre radiacio i materia. La Mecanica Quantica ha estat tambe l'origen de disciplines mes especifiques com l'Optica Quantica o la Informacio Quantica, les quals s’ocupen parcialment del que es coneix com Enginyeria Quantica. En aquest context, s'han proposat processos de passatge adiabatic, que consisteixen en el seguiment adiabatic d'un estat propi del sistema, i que permeten un control molt robust i eficient de la transferencia de poblacio entre dos estats assimptotics. Com molts altres processos en Mecanica Quantica, els processos de passatge adiabatic son purament oscil•latoris i poden ser considerats en altres sistemes fisics no quantics que suportin quantitats oscil•lants. En aquesta tesi, s'analitzen processos de passatge adiabatic en diferents sistemes fisics per a controlar la propagacio de llum, so i ones de materia en sistemes de guies acoblades, i la transferencia d'atoms freds individuals en trampes de potencial harmoniques. Adicionalment, utilitzem la robustesa i l'alta eficiencia del passatge adiabatic per proposar nous dispositius i discutir noves implementacions en aquests diversos camps. Especificament, demostrem experimentalment el passatge espacial adiabatic de llum en un sistema de tres guies TIR d'oxid de silici compatibles-CMOS acoblades mitjancant el camp evanescent, que consisteix en una transferencia completa d'intensitat de llum entre les guies externes del sistema. L'avantatge d'usar el passatge espacial adiabatic respecte els acobladors direccionals estandard es que la transferencia de llum es robusta enfront de fluctuacions tecnologiques i no depen de valors precisos dels parametres. Aquest es el primer dispositiu de passatge espacial adiabatic per llum fabricat amb tecnologia compatible-CMOS, el que permet una integracio massiva i de baix cost. A mes, tambe demostrem experimentalment que aquest sistema de guies es comporta simultaniament com a filtre passa alts i passa baixos, amb unes caracteristiques que el fan una alternativa a altres tipus de filtres integrables com filtres basats en interferencia o en absorcio. Adicionalment, adrecem el passatge espacial adiabatic d'ones sonores en sistemes de dos defectes lineals acoblats en cristalls sonics. Calculant els diagrames de bandes per analitzar els supermodes del sistema disponibles i modificant apropiadament la geometria dels defectes lineals al llarg de la propagacio, dissenyem dispositius que funcionen com a divisors i acobladors adiabatics mutifrequencia i com a analitzadors de diferencia de fase. Tambe, proposem un metode per injectar, extreure i filtrar en velocitat atoms neutres en trampes en forma d'anell mitjancant el passatge espacial adiabatic utilitzant dues guies addicionals. La proposta es basa en el seguiment adiabatic d’un estat propi transversal del sistema. Realitzem calculs semianalitics que encaixen perfectament amb els resultats de simulacions numeriques de l'equacio de Schrodinger. Tambe mostrem que la nostra proposta podria ser implementada experimentalment utilitzant parametres realistes d'atoms ultrafreds en potencials optics dipolars. Finalment, estudiem el passatge adiabatic d'un atom fred individual en un triple pou de potencial bidimensional, anant mes enlla dels sistemes coneguts, que son de manera efectiva unidimensionals i estudiant les possibilitats que sorgeixen dels graus de llibertat addicionals. D'una banda, un sistema de tres pous de potencial amb les trampes en una geometria triangular es proposa per a interferometria d'ones de materia, aprofitant un creuament de nivells que apareix en l'espectre d'energia. D'altra banda, es genera moment angular satisfactoriament en una configuracio similar on les trampes tenen frequencies d'atrapament diferents, seguint simultaniament dos estats propis del sistema.

•Dec 13, 2013•0 citations
Hem investigat teoricament processos multifotonics en feixos atomics de 39K en tres configuracions diferents: (i) amplificacio multifotonica, (ii) emissio laser multifotonica i (iii) STIRAP multifotonic.
Per a les configuracions (i) i (ii), s'ha bastit un model de la interaccio entre dos camps electromagnetics intensos amb estats de polaritzacio fixos i la linia D1 d'una col·leccio d'atoms de potassi per tal de reproduir, tan fidelment com sigui possible, les condicions experimentals en que es van dur a terme uns experiments d'amplificacio i emissio laser relativament recents.
Aquest model ha estat deduit usant un formalisme semiclassic, mitjancant la matriu densitat i dins de les aproximacions usuals d'ona rotant, envolupant suaument variant, ona plana i camp uniforme, i te en compte la majoria dels factors fisics rellevants que juguen un paper en els processos d'amplificacio i emissio laser. En particular, s'han tingut en compte tots setze nivells atomics de l'estructura hiperfina de la linia D1, amb llurs corresponents moments dipolars electrics i taxes de relaxacio.
El model prediu correctament la posicio i el perfil de les diferents ressonancies amb guany multifotonic observades i la corresponent intensitat de l'emissio laser- i permet identificar-les i caracteritzar-les plenament, aixi com explicar el seu origen, determinant el grau de superposicio o interaccio entre elles. El model tambe es una eina per estudiar la dependencia respecte dels diferents parametres fisics, per explorar comportaments que son dificils d'atenyer experimentalment, com son els efectes d'interferencia entre els diferents camins quantics, i per estudiar la dinamica de l'emissio laser. A mes, considerant rangs de valors mes amplis per als diferents parametres implicats, hem estat capacos d'estudiar processos multifotonics de major ordre amb prou detall com per fer prediccions per a eventuals futurs experiments.
Per a la configuracio (iii), s'ha adaptat el mateix model de la primera part, usant camps amb perfil gaussia i un esquema de polaritzacions diferent, per tal d'investigar les possibilitats d'obtenir transferencia adiabatica de poblacio (Stirap) entre els diversos nivells de l'estructura hiperfina de la linia D1 del 39 K atomic. Els processos multifotonics estudiats han estat: (1+1) Raman, (2+2) hiper-Raman i (n+n) hiper- Rayleigh. En tots ells s'ha establert la possibilitat de transferencia de poblacio amb les caracteristiques d'alta eficiencia, selectivitat i baixa poblacio dels nivells intermedis, usant un esquema simple de tan sols dos polsos de llum sequenciats en l'anomenat ordre contra-intuitiu propi del Stirap. S'ha analitzat la no consecucio d'eficiencies que tendeixin al 100% en augmentar l'energia duta pels polsos, i s'ha establert un mecanisme per superar les causes d'aquesta no consecucio basat en l'us de dessintonies estatiques, el qual duu a grans increments de l'eficiencia. Finalment, s'ha dut a terme una analisi dels valors i vectors propis del Hamiltonia del sistema, la qual cosa ha permes caracteritzar les sequencies de transferencies, tant diabatiques com adiabatiques, que determinen l'evolucio temporal del sistema.
La mecànica quàntica va néixer a començaments del segle passat per a explicar fenòmens que els models de l'època no podien explicar. Des de llavors n'han aparegut diferents formalismes i interpretacions, cadascun amb les seves peculiaritats, que permeten proposar solucions diferents a alguns problemes quàntics o ajudar a descriure'n la dinàmica. Al mateix temps, l'estudi de la llum ha seguit de prop el desenvolupament de la teoria quàntica: des del seu inici amb la descripció que va fer Albert Einstein de l'efecte fotoelèctric fins al desenvolupament de les font de llum làser. De fet, la llum làser ha demostrat ser una eina molt útil per a induir, manipular i mesurar el comportament quàntic de la matèria. Per exemple, els làsers han permès el desenvolupament de tècniques per a refredar, capturar i manipular àtoms neutres. Les ones de matèria atòmica en potencials òptics, elèctrics i magnètics s'han utilitzat per a posar a prova els principis de la mecànica quàntica i crear-ne aplicacions en, per exemple, el processat d'informació quàntica o l'atomtrònica, on els àtoms atrapats constitueixen dispositius anàlegs als díodes i transistors electrònics. D'altra banda, durant els últims cinquanta anys la intensitat de les fonts de llum ha experimentat un creixement gairebé exponencial. Aquests desenvolupaments han desafiat la física a trobar una descripció per als processos bàsics en la interacció entre la llum i la matèria, molt més complexos que l'efecte fotoelèctric d'Einstein, provocant fenòmens com la ionització multifotònica o l'emissió de radiació d'harmònics d'ordre alt. El punt de partida d'aquesta tesi és la narració del desenvolupament de la mecànica quàntica, després de la qual presentem els dos formalismes matemàtics de la teoria quàntica que usarem: la interpretació estàndard, que ens permet representar la dinàmica ondulatòria de la matèria, i la de de Broglie-Bohm, on la dinàmica es descriu a partir de trajectòries. La tesi tracta sobre dos sistemes òptics quàntics diferents, és a dir, sobre la interacció de la llum i la matèria a nivell quàntic. El primer sistema que estudiem és la manipulació coherent d'àtoms ultrafreds atrapats en potencials òptics. En particular, estudiem l'anàleg per a àtoms en un potencial amb tres trampes òptiques de la transferència adiabàtica Raman estimulada (STIRAP, de les sigles en anglès) de l'òptica quàntica. Gràcies al formalisme de de Broglie-Bohm, demostrem que la descripció d'aquest transport per a un àtom individual (o un condensat de Bose-Einstein) necessita correccions relativistes en alguns règims de paràmetres corresponents a realitzacions molt lentes del procés. A més, presentem pel cas de múltiples àtoms una tècnica per a transportar trampes buides en una fila de trampes òptiques i dissenyem dispositius atomtrònics per al control del flux d'ones de matèria. El segon sistema que estudiem és la ionització de l'hidrogen mitjançant polsos làser ultraintensos. Usem les trajectòries de de Broglie-Bohm per a obtenir informació sobre la dinàmica i proposar mètodes per a calcular, en un model unidimensional, els espectres de ionització per sobre del llindar i de generació d'harmònics. També estudiem la dinàmica d'ionització d'un àtom d'hidrogen interaccionant amb un feix de llum que porta moment angular orbital mitjançant càlculs tridimensionals, demostrant que és possible transmetre el moment angular orbital de la llum als electrons. Les trajectòries de de Broglie-Bohm de la dinàmica del procés permeten una visualització molt clara de l'absorció de moment angular per part dels electrons.
Aquesta tesi doctoral tracta sobre alguns aspectes de la generacio de comprimida en cavitats no lineals tipus Kerr. La comprimida es un dels tipus de llum quantica, un tipus de que posseeix propietats relatives a les fluctuacions en els valors esperats dels seus observables de les que no es pot donar compte si no es mitjancant l'us de la teoria quantica de la radiacio. L'estat buit del camp electromagnetic posseeix fluctuacions d'acord amb el principi d'incertitud d'Heisenberg. En aquest context, denominem comprimida a un tipus de radiacio que presenta en algun dels seus observables fluctuacions menors que les corresponents a l'estat buit. Aquest tipus especial de radiacio ha assolit forca importancia per diverses raons. D'una banda, permet anar mes enlla dels limits de la precisio que la mecanica quantica imposa per a les mesures realitzades emprant estats coherents - semblants als camps produits pels lasers -. A mes a mes, cal afegir que una nova area d'aplicacio ha fet creixer l'interes per la comprimida: el camp de la informacio quantica; coincidencia d'interessos ja que compressio de la i entrellacat quantic (entanglement) son dues cares de la mateixa moneda i l'entanglement es l'element fonamental responsable dels avantatges de la informacio quantica respecte de la informacio classica. Donat que l'estudi d'aquest tipus de implica l'analisi quantica cal remarcar que en aquest treball unicament descriurem quanticament la radiacio electromagnetica, pero obviarem la quantitzacio de la materia i de les interaccions a les quals puguera donar lloc. Aixi doncs, si partim d'aquesta descripcio, l'obtencio d'aquesta comprimida exigeix que estiga generada per processos optics no lineals, es a dir, processos l'Hamiltonia dels quals siga no lineal en els operadors creacio i destruccio quantics. La dinamica seguida en la interaccio entre el medi no lineal i el camp electromagnetic aporta graus alts de compressio per alguns valors dels parametres del sistema i dels camps injectats, els punts que anomenem critics i que corresponen als valors per als quals l'evolucio del sistema presenta una bifurcacio o be perque entra en un regim de biestabilitat o be perque s'engega un altre mode del camp electromagnetic. Pel que fa a les interaccions no lineals, tambe poden ser de diversos tipus, pero les de tipus ??²? i les del tipus ??³? son les mes emprades, ja que les interaccions ressonants son frequentment acompanyades de processos d'emissio espontania que devaluen la compressio. En aquesta tesi s'estudien les propietats per a produir comprimida de les cavitats no lineals del tipus ??³? tambe conegudes com cavitats Kerr. Pel que fa a la redaccio d'aquesta tesi, es pot agrupar en dos grans blocs. Per una part, hem dut a terme una contribucio en el domini de les eines matematiques que son necessaries per estudiar aquestos processos. La nostra contribucio, relativa a l'us de les distribucions de quasiprobablitat, apareix dins d'aquesta exposicio. A la segona part de la tesi s'aborden la resta d'aportacions: generacio de amb polaritzacio comprimida en una cavitat Kerr vectorial, obtencio de compressio no critica per trencament espontani de la simetria de rotacio i tambe per trencament espontani de la simetria de polaritzacio. Aquestes dues ultimes contribucions constitueixen exemples particulars d'un mecanisme de generacio de comprimida que ha estat proposat originalment pel nostre grup d'investigacio i tot fa pensar que aquesta tecnica fara possible obtenir nivells de compressio encara millors que els detectats fins aquest moment. El treball es tanca amb una recapitulacio critica dels resultats obtinguts aixi com de les perspectives de futur que s'obren amb la seua cloenda.
Aquest article de revisió se centra en el fenomen de l'emissió làser sense inversió de població en configuracions atòmiques de tres o més nivells en interacció amb un làser de preparació. En primer lloc, es descriu breument l'interès i l'estat actual de la recerca al voltant d'aquest fenomen. A continuació, es descriu amb detall el fonament físic de l'emissió làser sense inversió i així s'analitza aquest fenomen en termes d'interferència quàntica entre els estats atòmics vestits pel làser de preparació. Paral·lelament, s'utilitza el formalisme dels salts quàntics per introduir coeficients B d'Einstein generalitzats per a l'emissió estimulada i l'absorció en aquests esquemes i com a consequència, l'emissió làser sense inversió de població s'explica en termes d'una no-reciprocitat en els coeficients per a l'emissió estimulada i l'absorció. Així mateix, aquest formalisme permet analitzar l'emissió làser sense inversió en termes de l'efecte Zenó quàntic. A més a més, s'investiguen alguns problemes concrets dels làsers sense inversió de població com, per exemple i l'emissió làser sense inversió amb un camp làser de preparació de freqüència menor que la del generat sense inversió, l'emissió làser sense inversió en absència d'un camp de preparació extern i la transparència induïda electromagnèticament com a pas previ per a l'amplificació sense inversió. Finalment, s'exploren alguns aspectes particulars de la dinàmica d'aquests làsers com són l'emissió làser sense inversió en règim autopolsant o la generació de polsos gegants de llum làser.
Diversos progressos experimentals aconseguits en els darrers anys han permès d'observar cada vegada amb més detall alguns dels processos físics que ocorren a escales atòmiques i moleculars, per a la comprensió dels quals les lleis de la mecànica quàntica són fonamentals. Ara, una nova ruta s'està obrint encaminada al control d'aquests processos. En aquest article pretenem donar una introducció en aquest tema centrada en el cas particular de la creació de molècules diatòmiques a partir d'àtoms ultrafreds mitjançant polsos làser ultracurts.
Les xarxes atòmiques ordenades amb espaiat menor que la longitud d'ona han sorgit com a plataformes prometedores en òptica quàntica per la seua capacitat de donar lloc a estats superradiants i subradiants. Tot i que els estats subradiants són díficilment accessibles, ja que no interaccionen amb la llum que es propaga, explorem les seues aplicacions en metrologia quàntica motivades per la seua estreta amplada de línia. Comencem amb una ampla introducció als conceptes d'òptica quàntica i l'emissió col·lectiva en xarxes atòmiques ordenades, seguit d'una anàlisi de com les pertorbacions externes (camps elèctrics clàssics i desplaçament cap al roig gravitatori) afecten les energies i els temps de vida de la xarxa atòmica. A partir d'aquesta base, proposem un protocol per utilitzar estats subradiants per a la detecció, basat en la transmitància de la xarxa. Més concretament, mostrem com aquesta mateixa configuració es pot utilitzar com a rellotge atòmic, per detectar canvis de freqüència en els àtoms globals o dependents de l'espai (causats per camps electromagnètics o desplaçament cap al roig gravitatori, per exemple), i per quantificar les posicions dels àtoms. La nostra idea és innovadora perquè aprofita les interaccions col·lectives entre àtoms i la subradiància per millorar la sensibilitat, en lloc de considerar els àtoms independents. A més, la magnitud mesurada és la transmitància de la xarxa, en contrast amb la fluorescència que és més àmpliament utilitzada. Aquests resultats demostren el potencial dels estats subradiants en xarxes d'àtoms ultrafreds per a metrologia quàntica.
El naixement de la Mecanica Quantica va proporcionar el marc teoric que permetia poder explicar fenomens previament observats experimentalment, com ara la radiacio del cos negre, l'efecte fotoelectric o les linies espectrals de gasos atomics, i tambe va permetre entendre millor aspectes fonamentals relacionats amb la dualitat ona-particula i la interaccio entre radiacio i materia. La Mecanica Quantica ha estat tambe l'origen de disciplines mes especifiques com l'Optica Quantica o la Informacio Quantica, les quals s’ocupen parcialment del que es coneix com Enginyeria Quantica. En aquest context, s'han proposat processos de passatge adiabatic, que consisteixen en el seguiment adiabatic d'un estat propi del sistema, i que permeten un control molt robust i eficient de la transferencia de poblacio entre dos estats assimptotics. Com molts altres processos en Mecanica Quantica, els processos de passatge adiabatic son purament oscil•latoris i poden ser considerats en altres sistemes fisics no quantics que suportin quantitats oscil•lants. En aquesta tesi, s'analitzen processos de passatge adiabatic en diferents sistemes fisics per a controlar la propagacio de llum, so i ones de materia en sistemes de guies acoblades, i la transferencia d'atoms freds individuals en trampes de potencial harmoniques. Adicionalment, utilitzem la robustesa i l'alta eficiencia del passatge adiabatic per proposar nous dispositius i discutir noves implementacions en aquests diversos camps. Especificament, demostrem experimentalment el passatge espacial adiabatic de llum en un sistema de tres guies TIR d'oxid de silici compatibles-CMOS acoblades mitjancant el camp evanescent, que consisteix en una transferencia completa d'intensitat de llum entre les guies externes del sistema. L'avantatge d'usar el passatge espacial adiabatic respecte els acobladors direccionals estandard es que la transferencia de llum es robusta enfront de fluctuacions tecnologiques i no depen de valors precisos dels parametres. Aquest es el primer dispositiu de passatge espacial adiabatic per llum fabricat amb tecnologia compatible-CMOS, el que permet una integracio massiva i de baix cost. A mes, tambe demostrem experimentalment que aquest sistema de guies es comporta simultaniament com a filtre passa alts i passa baixos, amb unes caracteristiques que el fan una alternativa a altres tipus de filtres integrables com filtres basats en interferencia o en absorcio. Adicionalment, adrecem el passatge espacial adiabatic d'ones sonores en sistemes de dos defectes lineals acoblats en cristalls sonics. Calculant els diagrames de bandes per analitzar els supermodes del sistema disponibles i modificant apropiadament la geometria dels defectes lineals al llarg de la propagacio, dissenyem dispositius que funcionen com a divisors i acobladors adiabatics mutifrequencia i com a analitzadors de diferencia de fase. Tambe, proposem un metode per injectar, extreure i filtrar en velocitat atoms neutres en trampes en forma d'anell mitjancant el passatge espacial adiabatic utilitzant dues guies addicionals. La proposta es basa en el seguiment adiabatic d’un estat propi transversal del sistema. Realitzem calculs semianalitics que encaixen perfectament amb els resultats de simulacions numeriques de l'equacio de Schrodinger. Tambe mostrem que la nostra proposta podria ser implementada experimentalment utilitzant parametres realistes d'atoms ultrafreds en potencials optics dipolars. Finalment, estudiem el passatge adiabatic d'un atom fred individual en un triple pou de potencial bidimensional, anant mes enlla dels sistemes coneguts, que son de manera efectiva unidimensionals i estudiant les possibilitats que sorgeixen dels graus de llibertat addicionals. D'una banda, un sistema de tres pous de potencial amb les trampes en una geometria triangular es proposa per a interferometria d'ones de materia, aprofitant un creuament de nivells que apareix en l'espectre d'energia. D'altra banda, es genera moment angular satisfactoriament en una configuracio similar on les trampes tenen frequencies d'atrapament diferents, seguint simultaniament dos estats propis del sistema.