Itinerant ferromagnetism and polarons in SU(N) Fermi gases
Jordi Pera
(English) This thesis presents an in-depth study of the magnetic properties of repulsive Fermi gases in the continuum. Once a purely academic subject, Fermi gases can now be realized experimentally in ultracold atom laboratories, making a theoretical understanding of their behavior both timely and necessary. Our analysis focuses primarily on whether such systems favor a transition to a ferromagnetic state or remain paramagnetic. As technique, we use a perturbative approach that systematically includes the effects of higher-order terms, temperature, and mass imbalance. In the final part of the thesis, we also study the Fermi polaron problem. First, we examine a simple case: a Fermi gas with equal masses at zero temperature up to second order in perturbation theory. As this chapter can be considered an introduction to the magnetic phenomenology of Fermi gases, we compare the outcome of our second order analysis with the well-known scenario of the Stoner model, which is the first-order model. In both cases, a ferromagnetic transition always occurs. Moving from the Stoner model to the second-order one, there are two differences to point out: the continuous phase transition observed at S=1/2 becomes discontinuous, and the ferromagnetic phase arises at lower densities. The next step is to improve the description of the potential interaction. We do so by going up to third order in perturbation theory. However, this improvement comes with a cost; as we now have more information about the potential, the complexity of the problem is higher. We split the analysis into two parts. We first consider a hard-sphere potential without p-wave intra-particle interaction. We observe the same tendencies that we encounter when we move from first order to second order, but, more importantly, we recover the continuous phase transition for S=1/2. Having now at hand the third-order energies, we explore a wide range of different potentials. Surprisingly, for each spin S we observe a richness of scenarios: continuous transitions, discontinuous ones, combinations of the other two, stairs-like cases, and even, no transition at all. Next, we introduce another variable to our problem: the temperature. Thermal effects do not eliminate the ferromagnetic phase for any potential, but they clearly go against it: either they force the system to remain paramagnetic or make the transition to occur at higher densities, which probably hinders the ferromagnetic phase. Nevertheless, larger spins better resist these thermal effects. Additionally, temperature reduces the diversity of magnetic behavior, leading to more universal patterns: continuous transitions for S=1/2 and discontinuous ones for larger spins. Up to this point, we assumed that all the particles have the same mass. The next step is to consider different relations of masses. Adding another variable increases even more the complexity of the problem and, hence, we only inspect it at second order and at zero temperature. As we have commented above, at second order there is always a ferromagnetic transition. Now, this is also the case, but with some nuances. The massive particles are always the promoted ones, even at low densities. For S=1/2, this is the end of the story. But for larger spins, as we can have many mass relations, we can obtain lots of configurations, which may give us more tunability. Finally, we move beyond magnetic properties to study the Fermi polaron problem: an impurity immersed in a Fermi sea. We focus on how impurities affect our system. We examine the main properties of the Fermi polaron at third order and the effects of mass. Specifically, the massive polaron works just fine, but the light polaron is unstable. Altogether, this work offers a detailed and thorough exploration of Fermi gases, providing both qualitative insight and quantitative predictions relevant to experimental efforts. (Català) Aquesta tesi presenta un estudi aprofundit de les propietats magnètiques dels gasos de Fermi repulsius en el continu. Antigament eren considerats un tema purament acadèmic, actualment els gasos de Fermi es poden realitzar experimentalment en laboratoris d’àtoms ultrafreds, cosa que fa que una comprensió teòrica del seu comportament sigui oportuna i necessària. La nostra anàlisi se centra principalment en determinar si aquests sistemes afavoreixen una transició cap a un estat ferromagnètic o bé si romanen paramagnètics. Metodològicament, utilitzem un enfocament pertorbatiu que inclou sistemàticament els efectes de termes d’ordre superior, la temperatura i el desequilibri de masses. A la part final de la tesi, també estudiem el problema del polaró fermiònic. En primer lloc, examinem un cas senzill: un gas de Fermi amb masses iguals a temperatura zero fins a segon ordre en teoria de pertorbacions. Com que aquest capítol pot considerar-se una introducció a la fenomenologia magnètica dels gasos de Fermi, comparem els resultats de l’anàlisi de segon ordre amb l’escenari conegut del model de Stoner, que correspon al primer ordre. En ambdós casos, sempre es produeix una transició ferromagnètica. En passar del model de Stoner al de segon ordre, cal destacar dues diferències: la transició de fase contínua que s'observa per S=1/2 esdevé discontínua i la fase ferromagnètica apareix a densitats més baixes. El pas següent consisteix a millorar la descripció de la interacció, i doncs ampliem l’estudi fins a tercer ordre en teoria de pertorbacions. Aquesta millora comporta una major complexitat del problema. Dividim l’anàlisi en dues parts. Primer considerem un potencial d’esferes dures sense interacció d’ona p intraparticular. Observem les mateixes tendències que en el pas de primer a segon ordre, però, importantment, recuperem la transició contínua per S=1/2. Amb les energies de tercer ordre, explorem un ampli ventall de potencials. Sorprenentment, per a cada espín S observem una gran riquesa d’escenaris: transicions contínues, discontínues, combinacions d’ambdues, casos en forma d’escala i fins i tot absència de transició. Tot seguit, introduïm la temperatura com a nova variable. Els efectes tèrmics no eliminen la fase ferromagnètica per a qualsevol potencial, però hi actuen en contra: o bé forcen el sistema a romandre paramagnètic o bé desplacen la transició cap a densitats més altes. No obstant això, els espins més grans resisteixen millor aquests efectes. A més, la temperatura redueix la diversitat del comportament magnètic, de manera que obtenim patrons més universals: transicions contínues per S=1/2 i discontínues per a espins més grans. Fins aquest punt hem suposat que teníem masses iguals. El pas següent és considerar relacions de masses diferents. Aquesta nova variable incrementa la complexitat i, per tant, l’estudiem només a segon ordre i a temperatura zero. Igual que abans, sempre hi ha una transició ferromagnètica, però amb matisos: les partícules més massives són sempre les que es promouen, fins i tot a baixes densitats. Per S=1/2 aquest és simplement l'escenari, però per espins més grans hi ha una gran varietat de configuracions. Finalment, ampliem l’estudi més enllà de les propietats magnètiques per analitzar el problema del polaró fermiònic, ço és, una impuresa immersa en un mar de Fermi. Ens centrem en com les impureses afecten el sistema, i estudiem les propietats principals del polaró fins a tercer ordre i els efectes de la massa. Concretament, el polaró massiu és estable, mentre que el lleuger és inestable. En conjunt, aquest treball ofereix una exploració detallada dels gasos de Fermi, cosa que proporciona tant una comprensió qualitativa com unes prediccions quantitatives rellevants per als esforços experimentals. (Español) Esta tesis presenta un estudio en profundidad de las propiedades magnéticas de los gases de Fermi repulsivos en el continuo. Antiguamente eran considerados un tema puramente académico, los gases de Fermi pueden hoy realizarse experimentalmente en laboratorios de átomos ultrafríos, lo que hace que una comprensión teórica de su comportamiento sea oportuna y necesaria. Nuestro análisis se centra principalmente en determinar si estos sistemas favorecen una transición hacia un estado ferromagnético o bien si permanecen paramagnéticos. Metodológicamente, empleamos un enfoque perturbativo que incluye sistemáticamente los efectos de términos de orden superior, la temperatura y el desequilibrio de masas. En la parte final de la tesis, estudiamos también el problema del polarón fermiónico. En primer lugar, examinamos un caso sencillo: un gas de Fermi con masas iguales a temperatura cero hasta segundo orden en teoría de perturbaciones. Dado que este capítulo puede considerarse una introducción a la fenomenología magnética de los gases de Fermi, comparamos los resultados de segundo orden con el conocido escenario del modelo de Stoner, que corresponde al primer orden. En ambos casos se produce siempre una transición ferromagnética. Al pasar del modelo de Stoner al de segundo orden, destacan dos diferencias: la transición de fase continua que se observa para S=1/2 se vuelve discontinua y la fase ferromagnética aparece a densidades más bajas. El siguiente paso consiste en mejorar la descripción de la interacción ampliando el estudio hasta tercer orden en teoría de perturbaciones. Esta mejora implica mayor complejidad. Dividimos el análisis en dos partes. Primero consideramos un potencial de esferas duras sin interacción en onda p intraparticular. Observamos las mismas tendencias que al pasar de primer a segundo orden, pero, importantemente, recuperamos la transición continua para S=1/2. Con las energías de tercer orden, exploramos un amplio rango de potenciales. Sorprendentemente, para cada espín S observamos una gran riqueza de escenarios: transiciones continuas, discontinuas, combinaciones de ambas, casos en forma de escalera e incluso ausencia de transición. A continuación i
•Apr 17, 2026•0 citations